El meu blog es un recull de tot el que he fet i com ho he fet dels inicis del curs fins ara: hi trobem les meves expectatives i inquietuds respecte l’interculturalitat a l’àmbit educatiu, la valoració de les activitats, del treball de grup, etc.
Es una eina que ha permès documentar tot el meu procés d’aprenentatge de l’assignatura d’Educació Intercultural i fer-ne una autoavaluació i una autoreflexió sobre els resultats obtinguts. Es per això que crec que el guardaré com a portafolis de curs.
L’ús que he fet del bloc ha sigut bàsicament instrumental, crec com la majoria dels meus companys, degut a la manca de temps. Però també haig d’admetre que sóc poc portada a les “floritures” i l’única personalització que he fet ha estat afegir els enllaços relacionats amb l'assignatura i una imatge i un enllaç a la webquest que vam realitzar per què crec que és un bon treball que cal compartir amb els possibles visitants del meu bloc.
Avaluació de l’assignatura:
L’itinerari progressiu a través de les diferents pacs ens ha portat a obtenir un coneixement profund de l’Educació intercultural i la seva aplicació en el terreny educatiu.
La primera pac, a partir d’analitzar i valorar una situació educativa en un context de diversitat cultural, ha servit per a tractar la tolerància i el racisme i endinsar-nos en la “teoria” i clarificar conceptes bàsics com són cultura, diversitat cultural, estereotip, prejudici, multiculturalitat, interculturalitat, etc.
Amb la segona pac hem deixat una mica de banda la teoria per concentrar-nos en la pràctica fent la nostra proposta d’actuació i produint un material didàctic orientat al desenvolupament d'habilitats interculturals per abordar el cas plantejat a la primera pac amb la mediació de les tic.
Per últim, amb la tercera activitat hem après a analitzar i a valorar materials educatius en línia per desenvolupar estratègies interculturals a partir de l’estudi del projecte Kultic.
En conseqüència, al tancament de l’assignatura, sé diagnosticar les necessitats educatives caracteritzades per la diversitat cultural i proposar les actuacions pedagògiques més adequades, així com dissenyar, utilitzar i avaluar els recursos més adients per a les mateixes.
Conclusió:
L'educació intercultural avui en dia no és, simplement, una opció, sinó més aviat una necessitat imperiosa. Dins de la nostra formació com a psicopedagogs era necessari, doncs, una assignatura que ens portés a la reflexió sobre la diversitat cultural en educació i les formes d'abordar-la als centres educatius, que ens fes desenvolupar una concepció pròpia i fonamentada per tal d’afavorir el desenvolupament de pràctiques i estratègies d'intervenció psicopedagògica coherents amb una perspectiva intercultural.
