Amb el debat de la PAC1 es pretenia que a partir de l’anàlisi de la situació educativa del cas plantejat argumentéssim sobre conceptes i actituds vinculats a la tolerància i al racisme, de les orientacions de les actuacions dels professors i de la conveniència pedagògica del material presentat.
Hi ha hagut força contraposició d’opinions però finalment sembla que hem arribat a un acord general: que tant la naturalesa dels jocs, com el tipus d’actituds que promoguin, dependran de la utilització que se’n faci. I és que cal analitzar els jocs dins del context de l’activitat que es desenvolupa i no de manera aïllada.
El debat que s’ha desenvolupat ha sigut molt llarg (ha calgut llegir quasi 400 missatges) i, en certs moments, bastant repetitiu. No s’ha mogut gaire de les qüestions inicials i no hem sigut capaços de canalitzar-lo cap a altres propostes de discussió. Des del meu punt de vista, algunes de les intervencions no estaven ben argumentades i aportaven poc al debat.
Crec que s’ha posat de manifest el gran desconeixement que tenim de l’educació intercultural que no és més que un reflex de les polítiques escolars actuals on els programes de educació intercultural són febles o de mínims.
Per altra banda, he trobat ha faltar les intervencions dels consultors perquè posessin una mica d’ordre i reconduïssin el debat.
Els debats virtuals son eines que a partir de la discussió en grup porten a l’aprenentatge significatiu ara bé, sempre i quan aquests es mantinguin amb una certa qualitat. Personalment crec que he perdut moltes hores en el debat i he obtingut poc benefici del mateix.
Respecte els blogs dels companys, voldria destacar el blog de la Carme Arques, amb la qual em trobo molt “en línia” amb el que diu i, el blog de la Elena Coll, per ser tan exhaustiu en els continguts i bonic en les formes.
Hi ha hagut força contraposició d’opinions però finalment sembla que hem arribat a un acord general: que tant la naturalesa dels jocs, com el tipus d’actituds que promoguin, dependran de la utilització que se’n faci. I és que cal analitzar els jocs dins del context de l’activitat que es desenvolupa i no de manera aïllada.
El debat que s’ha desenvolupat ha sigut molt llarg (ha calgut llegir quasi 400 missatges) i, en certs moments, bastant repetitiu. No s’ha mogut gaire de les qüestions inicials i no hem sigut capaços de canalitzar-lo cap a altres propostes de discussió. Des del meu punt de vista, algunes de les intervencions no estaven ben argumentades i aportaven poc al debat.
Crec que s’ha posat de manifest el gran desconeixement que tenim de l’educació intercultural que no és més que un reflex de les polítiques escolars actuals on els programes de educació intercultural són febles o de mínims.
Per altra banda, he trobat ha faltar les intervencions dels consultors perquè posessin una mica d’ordre i reconduïssin el debat.
Els debats virtuals son eines que a partir de la discussió en grup porten a l’aprenentatge significatiu ara bé, sempre i quan aquests es mantinguin amb una certa qualitat. Personalment crec que he perdut moltes hores en el debat i he obtingut poc benefici del mateix.
Respecte els blogs dels companys, voldria destacar el blog de la Carme Arques, amb la qual em trobo molt “en línia” amb el que diu i, el blog de la Elena Coll, per ser tan exhaustiu en els continguts i bonic en les formes.
